CONCLUSIONS

Després de tenir la formació tècnica necessària tenim l’oportunitat de posar  en pràctica tots els coneixements que hem anat adquirint  durant aquests anys. Durant el pràcticum aprenem a exercir de psicopedagogs, i com a tot exercici d’una professió suposa entrar en un procés contradictori, ambivalent i no excents de riscos i incertesa on ens podem trobar desacords entre els implicats i on pot quedar modificada la visió de la professió de psicopedagog.

El pràcticum m'ha donat l’oportunitat d’anar guanyant espais de professionalitat, augmentant el control que el psicopedagog té de la pròpia activitat individual i de grup i anar gestionant progressivament les condicions acadèmiques, laborals i normatives que estableixen el que es necessari per iniciar-se a la professió .

El pràcticum m'ha donat també l’oportunitat d’iniciar aquesta professionalització per la qual podem adquirir les característiques i capacitats específiques que ens permetrà ser competents en la nostra feina, ens vinculem responsablement a un context social específic, en base a uns valors determinats i establim les limitacions pròpies de tot comportament expert, ja que cap àmbit professional té totes les solucions.

En aquest pràcticum vaig escollir l'àmbit de la formació permanent ja que volia portar a terme el practicum II en un camp diferent al que vaig realitzar el practicum I, aquest centrat en la intervenció a l'aula. Per altra banda també crec, per la meva experiència com a mestra i coordinadora docent de l'etapa d'educació infantil que la millora educativa passa, entre altres aspectes, per la professionalització del professorat i per tant és imprescindible una formació permanent i perfeccionament al llarg de la vida laboral. És tracta d’una exigència tècnica d’actualització davant dels canvis que es produeixen en la realitat educativa i pels avenços en el coneixement en el que és fonamenta la professió. També hi ha un component ètic relacionat amb la intenció d’oferir el millor servei possible als alumnes i a tota la comunitat educativa. La millora continua és converteix, doncs, en una característica de professionalització.

Durant la tasca realitzada he pogut treure com a conclusions, entre altres, que la tasca que és realitza com a professional docent no només es pot plantejar com a objectiu el fet d’adquirir un conjunt de coneixements i destreses mitjançant un sistema de formació reglat i de las seva formació continua. M´he adonat que per molt que valorem la importància de la formació dirigida i l’adquisició de coneixements tècnics- científics i culturals, hi ha un conjunt de competències claus que s’associen més a unes conductes i unes actituds de les persones. Aquestes actituds que conformen les competències claus dels professionals del present i el futur no són un complement útil a les competències tècniques per les quals un docent ha estat contractat o valorat en el seu lloc de treball. Aquestes competències s’han d’incorporar en la formació professional com a element identificadors d’una actitud professional adequada als temps en que vivim,facilitant una mentalitat  oberta cap a la formació continua, la recerca de l´informació, l´inquietud per aprendre i l’adquisició d’unes habilitats i disposicions, vàlides pel treball i la vida en societat.