miércoles, 30 de mayo de 2012

CONCLUSIONS






Després de tenir la formació tècnica necessària tenim l’oportunitat de posar  en pràctica tots els coneixements que hem anat adquirint  durant aquests anys. Durant el pràcticum aprenem a exercir de psicopedagogs, i com a tot exercici d’una professió suposa entrar en un procés contradictori, ambivalent i no excents de riscos i incertesa on ens podem trobar desacords entre els implicats i on pot quedar modificada la visió de la professió de psicopedagog.

El pràcticum m'ha donat l’oportunitat d’anar guanyant espais de professionalitat, augmentant el control que el psicopedagog té de la pròpia activitat individual i de grup i anar gestionant progressivament les condicions acadèmiques, laborals i normatives que estableixen el que es necessari per iniciar-se a la professió .

El pràcticum m'ha donat també l’oportunitat d’iniciar aquesta professionalització per la qual podem adquirir les característiques i capacitats específiques que ens permetrà ser competents en la nostra feina, ens vinculem responsablement a un context social específic, en base a uns valors determinats i establim les limitacions pròpies de tot comportament expert, ja que cap àmbit professional té totes les solucions.

En aquest pràcticum vaig escollir l'àmbit de la formació permanent ja que volia portar a terme el practicum II en un camp diferent al que vaig realitzar el practicum I, aquest centrat en la intervenció a l'aula. Per altra banda també crec, per la meva experiència com a mestra i coordinadora docent de l'etapa d'educació infantil que la millora educativa passa, entre altres aspectes, per la professionalització del professorat i per tant és imprescindible una formació permanent i perfeccionament al llarg de la vida laboral. És tracta d’una exigència tècnica d’actualització davant dels canvis que es produeixen en la realitat educativa i pels avenços en el coneixement en el que és fonamenta la professió. També hi ha un component ètic relacionat amb la intenció d’oferir el millor servei possible als alumnes i a tota la comunitat educativa. La millora continua és converteix, doncs, en una característica de professionalització.


Durant la tasca realitzada he pogut treure com a conclusions, entre altres, que la tasca que és realitza com a professional docent no només es pot plantejar com a objectiu el fet d’adquirir un conjunt de coneixements i destreses mitjançant un sistema de formació reglat i de las seva formació continua. M´he adonat que per molt que valorem la importància de la formació dirigida i l’adquisició de coneixements tècnics- científics i culturals, hi ha un conjunt de competències claus que s’associen més a unes conductes i unes actituds de les persones. Aquestes actituds que conformen les competències claus dels professionals del present i el futur no són un complement útil a les competències tècniques per les quals un docent ha estat contractat o valorat en el seu lloc de treball. Aquestes competències s’han d’incorporar en la formació professional com a element identificadors d’una actitud professional adequada als temps en que vivim,facilitant una mentalitat  oberta cap a la formació continua, la recerca de l´informació, l´inquietud per aprendre i l’adquisició d’unes habilitats i disposicions, vàlides pel treball i la vida en societat.


domingo, 20 de mayo de 2012

PORTAFOLIS




El portafolis és un instrument que pot resultar força útil en l’avaluació del professorat. Es tracta d’una eina cada cop més coneguda i utilitzada en el món educatiu i en qualsevol dels seus
nivells, des de l’educació infantil fins a la universitat i també en la formació
permanent del professorat.  Des dels anys vuitanta  va ser utilitzat en l’educació universitària americana per a l’avaluació de l’alumnat i per a la formació de docents.

El portafolis es considera com una part del sistema d’avaluació del professorat. La documentació del portafoli podria aportar proves important que serveixin per veure el treball del professor. Hem de tenir en compte que si utilitzem el portafoli com una eina per a avaluar el treball d’un professor, és pot donar al contingut del portafoli una importància fora de mida per la funció que ha de complir inclús no interpretar correctament la seva font. En canvi, incloure el portafoli com una part de les dades que necessitem per prendre una decisió sobre el personal podria afegir importància i motivació a aquells procediments on la seva intenció sigui diferent, com per exemple en el nostre cas, el desenvolupament professional del professor.

Les millores en l’educació i en la formació del professorat necessiten d’avaluacions formatives. El portafoli del professor pot  donar suport a  la continuïtat en la planificació i el tutelatge del avenç professional d’un professor. Els processos del portafoli poden contribuir positivament a una perspectiva més deliberat i acumulatiu tant cap a l’ensenyança com a la seva millora.
Els procediments del portafoli poden proporcionar un complement de gran vàlua tant per assessorar com per supervisar el treball dels professors centrada en l’observació del mateix. 
Així doncs el portafoli del professor és pot definir com una carpeta docent on es recull una selecció de materials, denominats mostres o evidències ,amb la intenció de passar comptes del aprenentatge realitzat  en quant a docents al llarg d’un procés de formació a partir de reflexionar sobre el que representen les mostres i avaluar-ho.

domingo, 13 de mayo de 2012

Entrevista


Després de tenir una reunió amb el director del centre i la pedagoga per tal de concretar la planificació, es va explicar al professorat el projecte i es van repartir els qüestionaris.
Ara estic centrada en l’entrevista que s’haurà de fer al professorat tutor de primària per tal de valorar l’autoavaluació. Realitzaré una plantilla d’entrevista que serveixi de guia i on s’ha de tenir en compte tots els aspectes que fan referència a actituds i intervencions.



Actituds
.Mantenir una actitud d'escolta ja que allò que busquem és la informació que té l'altra persona.
Pot semblar obvi, però moltes vegades l'actitud és avaluadora (pensar en l'acord o desacord),
interpretativa (deduir el que l'altre vol dir) o interrogativa (només val allò que prèviament volem
preguntar). En qualsevol d'aquests casos dificultem la recollida d'informació.
.S'ha de mantenir una cordialitat professional, sense caure en el "col.leguisme" o el distanciament,
perquè en el primer cas portem la relació a un terreny afectiu que ens limita, i en el segon baixa
la confiança.
.No intervenir-hi gaire; s´ha de recordar que el que interessa és el que l'altra persona diu.
Per descomptat, una entrevista no és lloc per debatre o intercanviar opinions.
.No desvalorar la comunicació no verbal, tant la pròpia, que pot transmetre actituds diferents de les
que volem comunicar verbalment, com la de l’ interlocutor, ja que ens pot donar pistes sobre la
seva sinceritat, preocupació, incomoditat,etc…
.S´ha d'intentar comunicar en el registre o marc de referència de l’ interlocutor:llenguatge, grau de
formalitat en la relació, subcultura professinal,etc…
.S’ha de motivar l’ interlocutor, transmetent l'interès propi, destacant la importància de les seves
opinions, reconeixent la seva col·laboració,etc…
Intervencions
.Focalitzar:portar la conversa vers les informacions que busquem.
.Concretar:demanar aspectes concrets o exemples si el discurs és molt general.
.Aclarir:demanar un resum o síntesi quan el discurs és molt confús.
.Exemplificar:quan interlocutor no concreta el seu discurs i com a últim recurs (ja que influeix en la
resposta), l’entrevistador pot posar exemples del que sembla que s'està parlant).
.Verificar:mitjançant el feedback,cal estar segurs que hem entès el que ens diuen.
.Confrontar:quan alguna manifestació contradiu clarament informacions prèvies que tenim, ja sigui
de dades recollides directament o de comentaris d'entrevistes prèvies, pot ser necessari confrontar
la discrepància, no per arribar a cap consens, sinó per esbrinar-ne el motiu.
.Retroalimentar:especialment en les entrevistes no estructurades, l'entrevistat pot aportar temes
que no teníem previstos però que són transcendents. Cal aprofitar-ho incorporant aquest tema
en el context de l'entrevista.
.Informar transparentment: en entrevistes de diagnòstic de necessitats, no s’ha de generar l'expectativa
que tot el que manifesta l’ interlocutor és traduirà en programes formatius. S’ha d'informar clarament
del fet que la seva opinió és important, però no l'única, o que no tots els problemes tenen la millor
resposta en formació.